El discurs oficial del govern sobre els desapareguts ha canviat de forma considerable al llarg dels darrers anys.
Inicialment, les autoritats negaven la simple existència del problema. No va ser fins el 2001, gràcies a la pressió internacional i a l’acció de les famílies de les víctimes, el Ministre de l’Interior reconeix per primera vegada 4.880 casos de desaparicions forçoses davant l’Assemblea Nacional. Les famílies dels desapareguts demanen des d’aleshores la instal•lació d’una comissió d’investigació.
El setembre del 2003, el President de la República Abdelaziz Bouteflika instaura el “Mecanisme ad hoc”, amb l’objectiu de “solucionar el problema de les desaparicions”. Al final del seu mandat, al març del 2005, el president del Mecanisme ad hoc, mr. Farouk Ksentini, declara “6.146 casos de desaparicions forçoses dutes a terme per agents de l’Estat”.
La posició dels mitjans de comunicació sobre els desapareguts també ha canviat durant els anys. El 1997, després de la primera manifestació de familiars, la premsa algeriana, controlada pel govern, titulava: “Les famílies dels degolladors es maniiesten al carrer”. Deu anys més tard, gràcies a la legitimació internacional aconseguida pel moviment de les famílies, el govern i els mitjans de comunicació han començat el procés de rehabilitació dels desapareguts i dels seus familiars.
